Hilapo

AGERMANAMENT AMB HILAPO ( NICARAGUA )

A l’escola, creiem que l’educació en valors és fonamental i té una gran importància en la formació de la personalitat dels nens i nenes.

 L’agermanament, començat ara fa catorze cursos, afavoreix l’aprenentatge de valors com l’amistat, la cooperació, la solidaritat i té per nosaltres l’objectiu de despertar en els nens comportaments coherents, responsables i reflexius, ajudant així a la formació de persones tolerants i obertes a un món divers i desigual.

El mes de gener de 1999, el Consell Escolar de l’escola Ramón y Cajal va acordar engegar un agermanament amb l’escola d’Hilapo, una petita comunitat rural al municipi de San Ramón ( Matagalpa ), a Nicaragua.

La proposta d’agermanament va arribar a l’escola de la mà d’un català resident a Nicaragua que, essent amic d’uns veïns del col·legi, va visitar Catalunya a la recerca d’ajut, després del pas de l’huracà Mitch.

Després d’entrar en contacte amb l’ONG Associació Catalano-Nicaragüenca d’Amistat i Solidaritat (ACNAS), que ja des de fa alguns anys treballa per ajudar aquesta zona de Nicaragua, el Consell Escolar va fer extensiva la proposta d’agermanement a tota la comunitat educativa del centre.

Aquest agermanement comporta una estreta relació de col·laboració amb la Comunitat  d’Hilapo. D’una banda existeix el compromís d’aportar una ajuda econòmica anual capaç de cobrir les despeses de contractació d’un mestre per tot el curs escolar ( que a Nicaragua comença al febrer i acaba per Nadal), les despeses de material escolar, la possiblitat de donar un esmorzar a l’escola (ja que la majoria de nens i nenes només fan un àpat al dia), les despeses de transport de materials i d’alumnes ( la població és totalment disseminada) etc…

 D’altra banda, l’agermanament comporta la creació d’uns lligams humans entre les dues comunitats educatives. En aquest sentit, la correspondència escolar entre els dos centres no només aporta una informació capital per al coneixement d’una altra cultura, d’una altra manera de viure, d’altres costums i d’altres necessitats, sinó que també afavoreix l’aparició de sentiments humnitaris i de cohesió i condueix a la reflexió i anàlisi d’aquells  materials que tant condicionen i determinen la vida de les persones. D’aquesta reflexió se’n desprèn, sens dubte, la il·lusió de treballar per un món més just.